La Viana,
l’única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de
Castellmar des que eren petits. Tots dos s’estimen i es casaran a
la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici
d’hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els
seus cavallers de l’amenaça dels bàrbars de les estepes… I tant
Robian com el duc es veuen obligats a anar-se’n a la guerra. En
aquestes circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa
que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de
les llegendes que s’expliquen sobre el Gran Bosc… allà on els
arbres canten.
Laura Gallego
Per
pensar, per comentar:
- Tu et casaries amb Holdar perquè toca encara que no l’estimis?
- Què en penses de quan l’obliguen ?
- Creus que era fàcil o difícil ser dona a l’Edat mitjana ? Perquè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada